Gustav Klimt
Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.
(Itineràncies poètiques desembre 2013)
Il·lustres el poema amb un camí florit delGustav Klimt. Com m'agrada!
ResponEliminaCal sobreposar-se i avançar, gaudint del viatge.
Una abraçada.
Aquest "conscient d'amor" m'agrada molt. Aquesta és la màxima consciència...
ResponEliminaFer nostre el lloc i el moment, aquí hi ha la saviesa, com en el teu poema.
Una abraçada
Fem via, cap a la bellesa i la poesia.
ResponEliminaSi de passada adquirim saviesa, encara millor!
ResponEliminaI escriu-lo, per aprendre a tenir bona memòria.
D'una profunditat i una saviesa que descarrega pedrots sencers de tristesa. o si més no, els fa més lleugers.
ResponEliminaUn poema enorme.
Quina imatge més maca has escollit per acompanyar el teu escrit en que ens descrius, tan bé, la necessitat de gaudir i prendre consciència del moment, apreciant tot el bo i bonic que ens trobem e intentant deixar anar tot el que ens signifiqui un pes feixuc, que mai carregarem...
ResponEliminaMolt bona reflexió!!... Gràcies per recordar-m'ho.
La saviesa és aprendre de l'experiència, com molt bé diu el teu poema. Aquest "pensa't el lloc" és el primer pas per entendre, llavors aprendre, decidir i actuar.
ResponEliminaDe tant en tant , quan fem alguna aturada, també és bo descarregar alguns d'aquests pedrots de tristesa,per poder fer lloc a les petites alegries que segur el camí també ens proporcionarà...I farem via molt més lleugers de tristeses i més savis d'experiències...
ResponEliminaPetonets.
M'encanta la pintura de Gustav Klimt
És un excel·lent consell per passar el camí, sovint tan gris com les pedres.
ResponEliminaEm de procurar no acumular pedrots de tristesa, fan molt feixuc el viatge.
ResponEliminaPreciós el poema i encantadora l'imatge.
És freqüent no adonar-se d'aquesta càrrega progressiva que anem acumulant fins que es torna insuportable. I de gran saviesa és el fet d'aturar-se i repensar el camí, abans de reiniciar-lo, ja més lleugers d'equipatge.
ResponEliminaUn poema molt savi. Gràcies, Novesflors!