Milton Avery
Amb ales de paraules potser et protegies
quan la vesprada entrava als camins de la nit
i l'única finestra era la lluna blanca.
A mans plenes, amb força
la premies, la lluna
llançaves a la nit grapats
grapats de lluna
grapats de lluna blanca.
Com si la nit
el dia
l'enyor
la mar
el cel
et fossen favorables.
(Roda poètica octubre 2012)
ResponEliminaEntomo els grapats del teu poema com aigua en la desert: lluna i mots, el
blanc somnia el favor de l'astre...
Agafarem grapats de lluna blanca com si les coses ens fossin favorables... és una bona manera de caminar.
ResponEliminaEstructura impecable. Emocionalment intens. En tots els moments que t'he llegit, sempre hi ha un poema o un grapat dels teus versos que em són favorables. Fan de mi una altra persona, la teva lectura minuciosa.
ResponEliminaPetons per tantes coses...
Excepcional!!!
ResponEliminaDe vegades necessitem creure que tot està on toca, almenys intentar-ho, encara que siga imaginant...
Ets molt bona, t'admire.
Abraçades a grapats!
:)
Quanta bellesa hi trobo en els teus poemes, Novesflors. Sempre.
ResponEliminaBusquem aliats que ens ajuden a somiar. Molt bonic.
ResponEliminaLa lluna plena, una excel·lent finestra que il·lumina els nostres
ResponEliminasomnis, i els fa més brillants...
Bon dissabte.
M'agrada moltíssim la sonoritat dels teus poemes, però, no sé ben bé per què, quan parles de la lluna es tornen molt especials i aquest no és cap excepció.
ResponEliminaAles de paraules i lluna blanca.
ResponEliminaM´agrada.