(Proposta d'Antaviana)
Atrau les ombres
la mar tan seductora.
Cants de sirena.
Aportació de Carme:
Canten les ombres
al mar, el seu bon vespre.
La sorra escolta.
Aportació doble d'Elfreelang:
les ombres, la mar,
cants de sirena,
tant seductora ,atrau
la mar atrau
cants d'ombres
la sirena seductora
Aportació de Glòria:
El mar d'atzur,
la sorra blanca
i el sol dibuixa
filigranes.
En la llunyania
la sirena canta.
Aportació de M. Roser:
Cants de sirena
atrauen a les barques.
Un mar de somnis.
Cants de sirena, la bellesa ens reclama. Bell poema Novesflors!
ResponEliminaAbraçades des del Far...
És difícil resistir-se al cant d'una sirena ...
ResponEliminaQuanta bellesa hi ha al mar, tu la converteixes en poesia ...
Una abraçada!
La mar, sempre ella, tan seductora, sempre al nostre costat. Per què no deixar-se anar amb un cant de sirena?
ResponEliminaA mi el mar també m'atreu! I el teu poema m'embadaleix!
ResponEliminaEls cants de sirena, les fràgils onades del mar, les carícies de la sorra, som-hi!!!
ResponEliminaGenial!! El mar ho atrau tot, fins i tot les ombres.
ResponEliminaMagnífic, simplement. M'encanta.
ResponEliminaLes palmeres tafaneres ... com l'Ulisses. La mar seductora tal com dius.
ResponEliminaBona tarda Novesflors :)
Canten les ombres
ResponEliminaal mar, el seu bon vespre.
La sorra escolta.
La mar, ho és tant de seductora, que no és estrany que atragui fins i tot les ombres... Bell haiku!
ResponEliminaUna abraçada!
preciós! bellíssim! si m'ho permets te'l capgiro dues vegades tot jugant
ResponEliminales ombres, la mar,
cants de sirena,
tant seductora ,atrau
la mar atrau
cants d'ombres
la sirena
seductora
Tres versos breus plens d'intensitat! M'encanten!
ResponEliminaMoltes gràcies Novesflors!
El mar d'atzur,
ResponEliminala sorra blanca
i el sol dibuixa
filigranes.
En la llunyania
la sirena canta.
Observo algunes coincidències en la interpretació de les ombres de les palmeres arran de mar. El mar que lentament, perseverant, va erosionant la terra i, amb l'empenta del seu onatge, hi retorna el material, triturat, per fer una catifa on les ombres , com si fossin avantguardes dels propis objectes que projecten, s'hi atansen, com si intuïssin que també algun dia el mar, tossut i enèrgic, els abraçarà.
ResponEliminaM'encanta!
ResponEliminaCants de sirena
ResponEliminaatrauen a les barques.
Un mar de somnis.
Petonets mariners.