Tenia sécs al front i l'ànima corsecada. De quin món li parlava Teresa? Un món de paraules, sí, però intranscendents. Paraules de creació?, mots de poesia... quan el que necessitava era decidir si utilitzaria "bosc" o "bosch" per al seu estudi medieval? Que no tenia ella una escala de valors?
Oooh! Molt ben trobat! I a més, saps què, he après el mot séc! Que m'has fet carcar-lo al diccionari i tot!
ResponEliminaFa temps que faig tastets a casa de la Teresa i sempre em sorprèn.
ResponEliminaEm sembla que si cau a les meves mans aquest recull per Sant Jordi no el deixaré escapar.
Passa sovint, oi?, entre Tereses i "ells", aquests tipus de situacions? Aquest petit relat ha trobat les paraules justes.
ResponEliminaUna abraçada.
Saber utilitzar la paraula justa per dir allò que vols i que sents requereix un esforç que, sovint, es veu recompensat.nte
ResponEliminaSí, sí, està molt ben combinat i composat... Ai, les escales de valors!
ResponEliminaLes paraules justes i ben col·locades, felicitats!
ResponEliminaEns hem creuat, entre les paraules poètiques i el vent!
ResponEliminaSi...veus? suma més que la suma de significats...ELLA es poeta.
ResponEliminaTindré present aquest recull. Sempre encertes!
ResponEliminaQue bé t'ha quedat!!!! m'ha agradat! ei bon cap de 7mana i diada de sant Jordi!
ResponEliminaCom sempre, llegir-te un plaer!
ResponEliminaJo aquesta vegada he fet tard a la proposta!
Una abraçada i una feliç diada de Sant Jordi!
Un plaer que el meu llibre sigui el protagonista d'aquest regal!
ResponEliminaBona diada de Sant Jordi!