. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dijous, 23 de febrer del 2012

Tertúlia (II)




El poder de l'art rau en l'obra d'art o més aviat en l'efecte que fa en la persona?
Per què Homer em paralitza? Per què el quintet amb clarinet de Brahms em deixa sense respiració?

Jaume Cabré, Jo confesso

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas23 de febrer del 2012, a les 22:32

    Suposo que una mica en les dues coses. Hi ha gent que gaudeix la part més racional de l'art: analitzant, comentant, interpretant l'obra d'art. Com un bell objecte d'estudi per ell mateix.

    D'altra gent, com jo, el que volem es sentir les emocions que desperta... Jo com que sóc d'aquests m'inclinaria per dir que aquest és el poder de l'art, però... dels altres també n'hi ha molts.

    ResponElimina
  2. fra miquel24 de febrer del 2012, a les 20:14

    Jo també sóc dels que volen sentir emocions en sentir una pesa de música o en veure una pintura o unes fotografies...
    Però reconec que també identifico obres d'art per la tècnica o la destresa amb que ens les mostra l'autor, sense que em transmetin cap emoció especial.
    abraçada

    ResponElimina
  3. lolita lagarto24 de febrer del 2012, a les 20:51

    A mi em sembla que l'art triomfa quan arriba a emocionar, és clar que no té perquè emocionar tothom, però a aquells qui arriba sí..
    en tot cas l'emoció és indisociable de l'obra que la produeix, l'una necessita de l'altre.

    ResponElimina
  4. GLÒRIA25 de febrer del 2012, a les 2:48

    Jo també associo l'art a l'emoció, als sentiments. Puc valorar la perfecció d'una estructura musical, plàstica, literària però el que pesa en mi és aquella tecla o tecles del meu cos que es mouen sense la meva intervenció directe. La pell erissada pujant-me per les cames, la mollena interior que és plor amagat, el sotrac, l'impacte d'alguna cosa que no hem vist mai i que, de cop i volta, la nostra sang identifica.
    Salutacions Novesflors!

    ResponElimina
  5. Galionar25 de febrer del 2012, a les 12:05

    Per a mi el poder de l’obra d’art rau en l’efecte que provoca a la persona. De vegades ens hi identifiquem de tal manera que és com si l’obra parlés per nosaltres, que expressés exactament allò que sentim o que voldríem dir però que no sabem o no podem fer-ho. Llavors el poder de l’obra d’art ens paralitza, ens hipnotitza, no ens deixarà indiferents mai més. Això no vol dir que no intenti analitzar i racionalitzar l’obra d’art des d’un punt de vista més objectiu, també, però sempre guanyaran les emocions per sobre de les raons.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. novesflors25 de febrer del 2012, a les 12:05

    Estic completament d'acord amb vosaltres, una obra d'art pot ser tècnicament perfecta i resultar molt freda i, en aquest cas, no t'arriba (també és veritat que a tots no ens commou el mateix ni de la mateixa manera), però si furguem una mica més trobem la pregunta, per què, per què una obra d'art ens commou d'aquesta manera? Crec que no sé contestar...

    ResponElimina
  7. Dafne26 de febrer del 2012, a les 15:25

    Tot allò que percebem fa que una obra d'art sigui en la major o menor mesura una autèntica obra d'art. Quan els nostres sentits es paralitzen davant de la paraula, de la imatge o del so, en aquell moment es converteixen en meravelles.
    Novesflors, si veus que algun comentari teu ha desaparegut del meu blog, és que m'he sentit atacada per anònims atroços d'una persona amb la salut mental pertorbada; i en el meu nerviosisme vaig esborrar-ne més del compte. En cap moment m'agradaria que penséssiu que sóc una desagraïda, però com que no domino la informàtica, de vegades esguerro el que no toca.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  8. Elfreelang26 de febrer del 2012, a les 20:20

    jo com que no hi entenc tiro pel cantó més sensitiu, més emocional, em fa sentir o no...

    ResponElimina
  9. Miquel Àngel 27 de febrer del 2012, a les 9:42

    Es la tendència a la bellesa que es compaña de la bondat i l'aspiració dels humans a la unitat amb l'absolut.
    M'ha quedat força pedant oi? però es així per a mi.

    ResponElimina
  10. caterina27 de febrer del 2012, a les 17:32

    El poder d'una obra d'art diria que té importància si aconsegueix commoure, emocionar o no és indiferent, a una persona. Però és la meva humil opinió.

    ResponElimina
  11. El tacte de les paraules29 de febrer del 2012, a les 12:05

    M'agrada

    ResponElimina
  12. Judit29 de febrer del 2012, a les 13:19

    De la mateixa manera que no a tots ens agrada el mateix menjar, ni fer les mateixes coses, hi ha manifestacions d'art que ens afecten de forma diferent. També depèn de lèstat d'ànim, no sempre estem igual de receptius.

    ResponElimina
  13. lolita lagarto1 de març del 2012, a les 17:42

    jo tampoc sé el perquè una obra d'art ens commou d'una determinada manera, de fet també pot ser que esn commogui més en un moment que en d'altres o que ara ens commogui allò que mai ens havia commogut.. per tant el fet que ens commogui potser depèn més de nosaltres mateixos que de la pròpia obra.
    L'obra seria l'eina que d3espertaria emocions que ja eren dins nostre..
    no sé és una possibilitat això, però no ho tinc gens clar.. ja m'agradaria saber-ho!

    ResponElimina
  14. David3 de març del 2012, a les 15:26

    Si ho atribuïm tot a l'efecte que és capaç de causar, el valor de l'art serà relatiu, perquè el que pot emocionar a algú, a algú altre el pot deixar fred, aleshores és art a mitges? Hi ha d'haver una manera objectiva d'analitzar l'obra d'art que acabi aportant dades per poder-la valorar més o menys. Ara, reconec que jo també em moc per emocions.
    Salut!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)