Feia molt de temps que no llegia un llibre que m'agradara tant, no solament per la història (les històries) que conta sinó també per com ho conta. L'alternança constant de la veu narrativa entre la primera persona i la tercera. Les retrospeccions, que ens fan presents altres èpoques, altres fets, altres moments, simplement amb un canvi de nom del personatge. 998 pàgines que m'han deixat admirada i meravellada.Al bell mig d'aquesta novel·la hi ha diversos pensaments sobre l'art, que porten el protagonista a escriure La voluntat estètica. Mentre els llegia, m'ha semblat que fóra bo enraonar sobre aquestes qüestions en... diguem-ne... una espècie de tertúlies virtuals. Així, doncs, he extret alguns d'aquests pensaments, i us els proposaré en posts diversos, de tant en tant, perquè puguem -a tall de tertúlia- reflexionar i opinar.
Feu-vos un café i comencem, si us abelleix:
L'art és inexplicable. Com a molt, podem dir que és una mostra d'amor que l'artista ha fet a la humanitat.
L'art és inexplicable. Com a molt, podem dir que és una mostra d'amor que l'artista ha fet a la humanitat.
Jaume Cabré, Jo confesso
si l'art es pogués explicar potser ja no seria art o ja no feria la seva funció..
ResponEliminal'art tal vegada és tot allò que no es pot expressar de cap altra manera.
No sé si és una mostra d'amor de l'artista cap a la humanitat, penso que és producte d'una necessitat, caldria saber si al que és producte d'una necessitat se li pot dir amor..
Una iniciativa fabulosa aquesta de les tertúlies, m'hi apunto! i més tractant-se d'art...
una abraçada,
Estic d'acord que l'art és inexplicable i per dir que és una mostra d'amor és contradictori. És aquesta contradicció la que ens torna a la impossibilitat d'explicar-lo. Tot allò que es diga de l'art és cert i també tot el contrari.
ResponEliminaDesprés de la reflexió que m'ha deixat sense alé vaig a bollir aigua per a preparar-me un té per escoltar-vos amb el cos calent, i les mans.
El vaig llegir aquests nadals passats. També em va agradar molt.
ResponEliminaL'art potser és inexplicable però no estic segur que sigui un acte d'amor cap a la humanitat. Potser per amor som capaços de fer bogeries que de no estar enamorats no faríem.
L'artista és una boig? Enamorat de la humanitat?
En aquest sentit estic amb la lolita, em sembla més el producte d'una necessitat.
Aplaudeixo la iniciativa de tertúlia :o)
petó
Jo l'estic llegint ara, el tinc a mitges i m'està agradant molt.
ResponEliminaEm sembla genial la iniciativa de les tertúlies.
Jo estic bastant d'acord amb els anteriors tertulians.
Segur que l'art és inexplicable, jo no en tinc cap dubte, però si que dubto de l'altra part.
Penso que poden haver-hi artistes que pensin en la humanitat, en comunicar, en dir coses importants, no ho descarto.
Però en general és una necessitat d'expressar, una necessitat de sentir que alguna cosa d'un mateix surt a fora i pren forma, la forma que només tu li vols i pots donar.
No crec que sigui un acte d'amor a la humanitat.
Tinc el llibre des de Nadal i em feia una mica de mandra començar a llegir-lo, de tant gruixut que és. Però el teu post m'ha convençut. El començo aquesta mateixa setmana.
ResponEliminaPassaré amb més temps per opinar sobre la qüestió que ens proposes. Fins llavors, una abraçada!
arran de la mort de'n Tàpies, aquests dies s'ha parlat bastant d'art. Escoltant gent que en sap, la conclusió a que he arribat és que, per assaborir-lo, no se n'ha d'entendre ni buscar-li explicacions, només cal deixar anar els sentits com ho faria un nen davant d'allò que veiem.
ResponEliminaEl vaig comprar per Nadal, tot just estic a les primeres pàgines ... ja veurem el que trigo a acabar-lo.
ResponEliminaL'art sorgeix espontàniament de l'artista, del creador, i no crec que aquest ho faci com una mostra d'amor a la humanitat sinó com un acte de afirmació de si mateix, d'expressió de la seva personalitat.
Això no vol dir que en expressar-se transmeti idees i sentiments als altres.
Crec que l'inexplicable no és l'art sinó l'acte de creació ... és màgic.
Bona nit Novesflors.
L'art com la bellesa estan a tot arreu. Només cal mirar-los amb uns altres ulls, amb els que no estem acostumats a mirar cada dia tot i que en el dia a dia sempre podem trobar art i bellesa.
ResponEliminaUn acte d'amor?
Els artistes estimen el que fan.
fantàstic aquest post. Jo no l'he llegit però ho faré.
No ho sé si és amor a la humanitat o amor a l'art ...ara mateix no se m'acut res millor...bona idea! l'art és creació, és poesia en moviment o en forma o en volum o en colors...
ResponEliminaL'art és una de les expressions de la creativitat humana. L'amor no hi està necessariament vinculat.
ResponEliminaBons suggeriments els que fas, Novesflors, aquests de muntar petites tertúlies fent disquisicions.
Per últim, Jo confesso: No m'ha agradat el llibre.
Salutacions!!!
En que l'art és inexplicable, em sembla que tots hi estem d'acord.
ResponEliminaPenso que és una descoberta de la creativitat que tots portem dins i una necessitat per compartir-la...És un gaudi d'un mateix i no crec que transcendeixi més enllà.
Em sembla molt interessant aquesta proposta teva.L'aniré seguint aquesta tertúlia.
Una abraçada.
L'artista en el moment de crear: altruista o egoista...?
ResponEliminaNo sé si l'artista pensa en la humanitat a l'hora de crear. Potser prou feines té en creure en ell mateix, i s'aferra a aquesta obra que és una necessitat tan ineludible com l'aire per respirar quan estàs ofegant-te...
És clar que hi deu haver tantes motivacions com artistes...
Per a mi, una obra d'art és un mirall on tothom s'hi reflecteix d'una manera diferent.
Bon cap de setmana!
Afirmar que l'art és inexplicable s'utilitza sovint com a excusa per fer passar com a art qualsevol altra cosa (el debat inicial seria si és possible definir què és art i què no ho és). Tanmateix, sembla evident que en qualsevol obra d'art hi ha elements que se'ns escapen i que, de fet, també se li escapen a l'autor. Però també n'hi ha que es poden explicar i valorar.
ResponEliminaSalut, Novesflors!
Crec que l'autor no volia dir una mostra d'amor a la humanitat sinó una mostra d'amor que l'artista vol ensenyar a tothom, a la humanitat. En qualsevol cas no crec que l'art siga sempre un acte d'amor perquè... i quan una persona fa art dins la seua desesperació?
ResponEliminaEn el que sí que estic d'acord és en l'afirmació que l'art és inexplicable, no les obres d'art, que sí que es poden explicar com diu David sinó el fet artístic, això és el que em resulta fàcil de constatar però difícil d'explicar.
No he llegit el llibre, però me n'han entrat moltes ganes. En parles molt bé! M'agrada la frase i la teva iniciativa. Darrera de qualsevol mostra d'art hi ha un esforç important i de vegades passa desapercebut a l'observador. El creador sempre té el sentiment bell i desprès de regalar. Només cal que pensem en aquell que cuina un bon àpat pensant en els comensals (no oblidem que la creativitat hi és a tot arreu).
ResponEliminaTenc el llibre comprat però encara no l'he llegit. Li tenc moltes ganes. Diuen que és una novel·la molt bona, tal com tu també afirmes. I quina frase més bonica i certa la que fa l'autor sobre l'art :)
ResponEliminaResumint: Llegiu sinó aquest vers.L'he fet perqué el necessitava
ResponEliminaCom l'Aigua el mar... com l'Óliba la nit...
L'altre dia, estava a la meva llibreria (possessiu utilitzat per designar on vaig, no perquè en sigui la propietària), i parlant amb la mestressa, el vaig fer caure, perquè sempre els té apilats al terra. I me´l vaig mirar, però no el vaig comprar. Potser era un avís, i no el vaig saber entendre. Ara crec que ja sé què em volia dir.
ResponEliminaI l'art, és sentiment, com és ho és la poesia!!! Un amb lletres i l'altre amb colors!!!