25 anys sense J. V. Foix
Vull recordar-lo amb dues mostres molt diferents de la seua poesia.
FOIX CLÀSSIC
És per la Ment que se m'obre Natura
A l'ull golós; per ella em sé immortal
Puix que l'ordén, i ençà i enllà del mal,
El temps és u i pel meu ordre dura.
D'on home só. I alluny tota pastura
Al meu llanguir. En ella l'Irreal
No és el fosc, ni el son, ni l'Ideal,
Ni el foll cobeig d'una aurança futura,
Ans el present; i amb ell, l'hora i el lloc,
I el cremar dolç en el meu propi foc
Fet de voler sense queixa ni usura.
Del bell concret faig el meu càlid joc
A cada instant, i en els segles em moc
Lent, com el roc davant la mar obscura.
A l'ull golós; per ella em sé immortal
Puix que l'ordén, i ençà i enllà del mal,
El temps és u i pel meu ordre dura.
D'on home só. I alluny tota pastura
Al meu llanguir. En ella l'Irreal
No és el fosc, ni el son, ni l'Ideal,
Ni el foll cobeig d'una aurança futura,
Ans el present; i amb ell, l'hora i el lloc,
I el cremar dolç en el meu propi foc
Fet de voler sense queixa ni usura.
Del bell concret faig el meu càlid joc
A cada instant, i en els segles em moc
Lent, com el roc davant la mar obscura.
FOIX AVANTGUARDISTA
Potser aquí rau la seva riquesa...
ResponEliminaGràcies, novesflors!
L'escultura de l'Emili Colom és també molt bonica!
Bon diumenge foixià!
Un molt bon record, Noves Flors. És genial veure aquest contrast entre els dos poemes.
ResponEliminaBon diumenge, guapa!
vell i nou,
ResponEliminaun contrast
molt bell.
M'exalta el nou i m'enamora el vell...
ResponEliminaBona tria i bona mostra dels dos extrems clàssic i modern!
ResponElimina"Ho sap tohom i és profecia... "
ResponEliminadiu mestre Foix prop del taulell.
Ho sap tothom: son vint, la sara,
i trenta duros, el tortell.
. Jm. S.
Tot un creador!
ResponElimina