Imatge: Stayevil
Seguint la proposta de J. M. Tibau d'elaborar un poema agafant versos d'altres poemes, ací teniu la meua aportació. Cada vers és d'un poeta diferent. En la meua selecció he procurat que hi haja poetes tant de Catalunya, com del País Valencià i de les Illes. Sabríeu dir a qui correspon cada vers?
Totes les veus de la terra
respiren la nit... lluny, el creixent de basarda
al fons d'un bosc d'alzines negres.
No veus la lluna amb ulls vermells de sang?
Quan ja no pugues més i no albires cap llum
siga neu o desert el paisatge i la intempèrie
dóna'm la mà
el tu més meu el país que m'encisa.
Abans que arribi el fred de les darreries
assumiràs la veu d'un poble.
T'ha quedat molt maco... m'agrada molt. Oi que és divertit fer-ho?
ResponEliminaEl primer vers no és Maragall?
"Totes les veus de la terra
aclamen el comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit tan triomfant"
I el segon Màrius Torres?
El final és del grandiós Vicent Andrés Estellés!
ResponEliminaMolt i molt bonic! Fantàsticament lligat!
El setè d'en Salvat-Papaseit? Però també Miquel Martí i Pol té un poema amb aquest vers musicat per en Llach.
ResponEliminaEl quart diria que és de la Maria Mercè Marçal, i el cinquè, del poeta valencià Lluís Roda...
Un molt bon dia, novesflors!
Et felicito per tan magnífica repoemificació!
Versos de poetes, relligats per una poetessa!!!
ResponEliminaDóna'm la mà, que aniré entrant a casa teva, i sense fer fressa, sentiré el teu batec constantment a través de les paraules de tot el que desprens!!!
Dir-te que m'ha agradat moltíssim!!!
Jo no em veig amb cor d'encertar-ne cap, però està molt ben construït i té molt de sentit tot el que dius.
ResponEliminaBona nit Novesflors.
Ha quedat perfecte i rodó! ara mateix només reconec el dona'm la ma que anirem per la riba del gran Papasseit! i el darrer em sona a Salvador Espriu però potser m'erro....sospito la presencia potser del Bartomeu Rosselló-Porcell....estic desentrenada
ResponEliminaUn molt bon exercici, Novesflors, construir aquest poema amb versos d'altres poemes i fer que tingui sentit. Sí, en conec uns quants, però m'agrada el teu.
ResponEliminaUna abraçada.
T'ha quedat molt bonic. Una abraçada.
ResponEliminaSi, dona'm la ma
ResponEliminaamiga del'amor mes clara.
escrius sempre tan funambulista que ni prenent vrsos dels altres perds l'equilibri ...
Si dona'm la ma...
i deixa't anar
que jo hi seré
per agafar-te-la...
Xulíssim! Ha quedat ben rodó, què en dirien els poetes? M'encantaria veure la cara que fan...
ResponElimina