Molt lentament
t'allunyes lentament de la paraula
deixes les pedres i la nit.
On portaràs les passes camí del dia?
En aquesta contrada tan sols hi ha lluna
i la tristesa absurda d'aquest fado
entonat a tres veus.
Calla
és sagrat el silenci
només en el silenci subjau la veritat
i aquesta nit ni una ànima transita
sota els fanals encesos.
A la callada, repetint la cançó
he sortit a la fresca del cel ras
el cor a la butxaca
he circulat per carrers impassibles
i he retornat silent.
Fa un parell de setmanes, la UNESCO va declarar el fado Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. M'agraden els fados. El so de la parla portuguesa com un tresor dins la melodia, aquesta tristesa fonda que li és inherent i que puc copsar i comprendre perquè és tan profundament humana... I no dec ser l'única a qui agrada aquesta música, mireu si no, Lídia Pujol i Mayte Martín com canten aquest conegudíssim fado en companyia de Dulce Pontes.
Quin poema, Novesflors! Sense paraules, una abraçada molt forta.
ResponEliminaostres! un poema bellíssim! a mi també m'agraden els fados! molt!
ResponEliminaHe descobert la bellesa dels fados amb Nevoa que no sé si has escoltat. El que has posat m'ha agradat molt tan melangiós, per cantar amb l'ànima.
ResponEliminavarem anar a vore a la Dulce Pontes a L'Auditori 9i ja fa anys però encara s'em posa la pell de gallina quan hi penso...
ResponEliminaUn poema per endinsar-s´hi.
ResponEliminaLa companyia del fado li escau molt.
Tornaré a llegir-lo quan se´n vagi la llum.
El silenci que molts cops es fa totalment imprescindible per sobreviure.
ResponEliminaM'ha agradat el teu poema, tan com m'agrada el silenci.
Senzillament, preciós...
ResponEliminaM'agraden molt els fados; recordava que a tu també, perquè si no em falla la memòria jo aquest video el vaig penjar fa molt temps.
ResponEliminaHe escoltat en directe la Dulce Pontes en més d'una ocasió, la Mayte Martín també i la Lídia Pujol he tingut el privilegi d'escoltar-la a tocar de deu pams. Tres veus meravelloses i, diria, que tres dones compromeses amb la poesia.
Però ara, aquí, avui, em quedo amb les teves belles paraules. En silenci, i sense allunyar-me'n massa.