Bec el teu nom de tarongina
mentre m'enfile atzar amunt
a la recerca de l'instant.
Dic la vesprada i em retorna
sons silenciosos, pensaments.
Llavors pense la veu pausada,
llunyana com un ressò antic
que mai no es perd en l'horitzó.
I l'horitzó és la paraula
cóncava com un atuell
on cauen els esguards escàpols,
i allà dins, com un bell miracle
llisquen pels vessants fins al tàlveg.
Puc tocar la frescor de l'aigua.
Mirades que esdevenen riu.
VERSOS ITINERANTS DE JULIOL (VI)
I, seguint la recomanació de Fanal Blau, ací us deixe aquest vídeo preciós.
Deu ser que Serrat té raó, deu ser que el perfum de tarongina ens "enverina", ens pren, perquè només penjar el meu poema, a Carme li ha arribat la inspiració i n'ha escrit un altre que podeu llegir al seu blog, i Elfreelang també s'ha sentit inspirada i ha escrit una continuació del meu que ací us mostre:
i rius amb la mirada
caves un sol profund a la terra assedegada
de perfum de tarongina
noves flors venen a cercar-la
dolces paraules i dolços pensaments
còncaus i convexos
a frec de l'aigua
Noves Flors, portava tota la tarda per intentar escriure un post per una aquarel·la que he fet fa pocs dies... no me'n sortia.
ResponEliminaHe llegit el teu poema, l'he recordat i m'ha tornat a agradar i com si encara fóssim a les Itineràncies, m'ha sortit sense pensar-hi massa... el post que veuràs.
No sé si té res a veure, però les associacions d'idees a vegades van molt ràpid. Has esta el meu punt de partida. Això segur. Gràcies. :)
Gran experiència les itineràncies oi?
ResponEliminaun poema bellíssim! sense el teu permís maldestrament continuo amb gosadia:
Mirades que esdeven riu
i rius amb la mirada
caves un sol profund a la terra assedegada
de perfum de tarongina
noves flors venen a cercar-la
dolces paraules i dolços pensaments
còncaus i convexos
a frec de l'aigua
Llisquen les paraules, com la tarda ... sense fer soroll.
ResponEliminaUn bell poema.
Bona nit Novesflors.
Carme, un univers de paraules.
ResponEliminaElfreelang, tens el meu permís per continuar sempre que t'abellesca. Unides (i units) per la lírica!
Pere, és cert, de vegades les paraules llisquen silenciosament i, de sobte, hi són, les tenim al davant.
He vingut, he marxat i ara torno...
ResponEliminaM'agrada tant la teva poesia que he pensat que, mentre m'arribava l'olor de la tarongina, potser a tu t'agradaria escoltar-la també!
http://www.youtube.com/watch?v=NheTVwzDCbI
Gràcies, fanalet, ara vaig on m'indiques.
ResponEliminaAI!! flor de tarongina que escrius versos de seda fina. Si pugués et robaria l'equilibri ,la sintaxi i la bellesa... I Si algun dia et roben tota, que em busquin a mi ...jo en seré el lladre...i a presó n'iré de grat , si em deixen entrar cada dia al teu prat...
ResponEliminaHola de nou i gracies...això mateix la lírica uneix cors i mots...fixa't el que has inspirat i provocat poèticament novesflors...Bon cap de setmana!
ResponEliminaAi, Miquel Àngel, ets un trobador.
ResponEliminaM'agrada molt el teu poema
ResponEliminaGràcies, Carles. Ja he vist al teu blog que has presentat un llibre de poemes.
ResponEliminaUn poema amb aroma i música.
ResponEliminaGràcies
Deu ser la tarongina? El cert és que això de la poesia, pel que veig a la blogosfera, s'encomana. A veure si algún dia m'atrevesc a intentar-ho :) Una abraçada!
ResponElimina