-Guarda'm al teu cor de mar en la teua caminada. I jo et bevia l'enyor. I jo et pensava. Què en vas fer dels estels d'aigua que et vaig enviar sabent la teua calor amarga?
Potser mai no sabràs què en va fer dels teus "estels d'aigua", però tal vegada la sal del mar encara conserva en l'almívar de la vida, els sentiments maridats en aigües diferents... I en qualsevol moment en l'horitzó de l'oblit, hi surt el sol...
Indescriptibles, Novesflors, les emocions que aquest poema traspuen. Indescriptible com m'ha tocat d'aprop. Indescriptible, també, l'admiració que sento per a tu com a poeta. Una forta abraçada. Montse
"I jo et bevia l'enyor". M'ha encantat aquest vers!
ResponEliminaPotser mai no sabràs què en va fer dels teus "estels d'aigua", però tal vegada la sal del mar encara conserva en l'almívar de la vida, els sentiments maridats en aigües diferents... I en qualsevol moment en l'horitzó de l'oblit, hi surt el sol...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Quantes coses, en aquest poema!
ResponEliminaMai no sabem ben bé què en fan els altres de les nostres coses, o de les coses que els enviem... sempre ens queda un dubte.
És preciós!
Un poema curt pero molt intens.
ResponEliminaMe'l torno a llegir abans de plegar!
ResponEliminaMira que en saps d'escriure!
Meravellós!! Molt poètica la foto, com el text. "Jo et bevia l'enyor", què bell!
ResponEliminaIndescriptibles, Novesflors, les emocions que aquest poema traspuen. Indescriptible com m'ha tocat d'aprop. Indescriptible, també, l'admiració que sento per a tu com a poeta.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Montse
Aquest poema tanca el cicle de poemes meus que he anat penjant.
ResponEliminaGràcies pels vostres generosos comentaris.
Emociona...novesflors !!!
ResponEliminaGràcies, Jacob. Que passes un bon estiu.
ResponEliminaTambé a mi m'ha encantat jo et bevia l'enyor...
ResponEliminadelicata e preziosa poesia
Una abraçada Novesflors!