Efímer
Un home
-camí de casa-
despert somia l’ombra
muda que el segueix:
No et cregues sol! Ho veu.
Remena el temps, del vestit
espolsa les tristors...
Lentament arriba a casa.
Uns jocs de veus, la dutxa,
prepara classes i, més tard,
sopa.
Després tots dormen
quan ell rumia uns mots de fang.
De fòsfor vell i indiferent,
un cel caduc el veu morir.
LA SOLITUD DE LES MILOTXES
M'agrada el poema. De tota manera aquesst home té sort de somiar que l'ombra el segueix, n'hi ha que caminen i no tenen ombra.
ResponEliminaCrec que vivim i hem fet un món amb molta solitud. Molts comunicacions però estem més incomunicats que mai. Ara m'allargaria molt...
Salut i companyia.
onatge
Ens identifica a motls aquest poema, m'agrada!
ResponEliminaSegurament, onatge, en general tens raó que estem més incomunicats que mai... però això sí que és una cosa que té remei individual i personal. Si ens volem comunicar, i decidim fer-ho, podem, i podem triar el nivell de comunicació que més ens interessi. És una opció que pot ser personal, adiferència de tantes coses a la sovietat que no funcionen i que a nivell personal i individual no podem canviar.
Com diuen Onatge i Carme a vegades no només no tenim ombra però som també transparents...
ResponEliminaPrecios poema!
Si expulsa les tristors del vestit, la mort el troba, potser, més pausat. No sé si bell però sí original. Té aquell punt "Burton" de la irrealitat!
ResponElimina... Molt suggerents els tres versos finals, com la imatge que il.lustra el poema, de qui és?...
ResponEliminaquasive mai et dic res novesflors , per que només dormo,i tinc peresa de parlar, ara només parlo quan m'encabrona alguna cosa, no m'ho tinguis en compte ja em passarà. has rebut els discos? els de la Vall d'Hebron em putejen amb això per que diuen que ho faran ells però alego no ho fan. dis-me si o no i demà mateix aniré a correus personalment encara que tinga que agafar un taxi.
ResponEliminaSegurament Carme té raó, és un esforç que hem de fer individualment.
ResponEliminaLa imatge no sé de qui és, Ariadna, la vaig trobar dansant per google i normalment quan trobe de qui és ho pose però de vegades no ho puc esbrinar, però em va agradar i em va semblar apropiada per acompanyar aquest poema.
Miquel Àngel, em sembla perfecte que parles (o que faces el que siga) només quan tingues ganes. Cada vegada estic més convençuda que hem de fer això, fer el que ens vinga de gust sempre que puguem, que la vida és curta. :) No he rebut els discos però no et preocupes, envia-me'ls quan pugues, no tinc pressa.
Gràcies a tots, sempre, pels vostres comentaris i per les vostres aportacions.
... l'ombra, font d'inspiració, musa de vellut fumat ...
ResponElimina... petonets
He habit de connectar-me al Corte Inglés de Castelló, per tal de veer el meu poema;
ResponEliminaquè graciosa ets!