A HORA FOSCANT
És tard, els camins ja no em tempten.
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d'un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
Josep Carner
Llegiu poesia i cuideu-vos molt. Abraçades.

Un dia de la poesia estrany. En Carner no falla.
ResponEliminaUn bellíssim poema del príncep dels poetes ben adient per als difícils moments que ens toca viure.
ResponEliminaUna abraçada, Novesflors, i cuida't molt!
M'agrada tant, Carner!
ResponElimina
ResponEliminaCada vers d'aquest poema és en ell mateix tot un món.
Abraçades, des de El Far.
Bon dia de la poesia , a pesar de tot !
ResponEliminaSalut ;)
Ui! Veig que el meu comentari no va quedar!
ResponEliminaVisca Carner!
Et deia només que et faré cas, llegiré poesia i cuidaré i em cuidaré tan bé com pugui.
Gràcies, Novesflors! Penso que la poesia, per la seva qualitat de fer-nos pensar una mica o molt, ajuda més a evadir-se.
ResponEliminaSi Carner pogués parlar diria: quin any més dolent m'ha tocat!
Ves per on, el dia mundial de la poesia vaig llegir-ne una de meva per TV3, ben arraulida al meu llitet...
ResponEliminaPetonets, Novesflors.