Em vaig trobar cantussejant fluixet
mentre regava les hortènsies i trasplantava les alegries
roges i blanques i plàcides, com la vesprada,
vaig reservar els bulbs dels narcisos vers
el terrat renaixia com cada primavera
la mar estava calma
el sol foragità la pluja de dies anteriors
encara que plovia, suaument i finament
al bell mig de la música,
era un condicional "si no fos que"
acompassat i trist com tots els fados.
De sobte, escoltant la quietud, em vaig sentir la veu,
no taral·lejava una tonada antiga sinó el teu nom,
vaig reservar els bulbs dels narcisos,
un dia floriran.
Que bonic, taral·lejar el nom d'una persona especia que recordes...Jo a casa també sempre canto, sóc la única que omple el silenci amb melodies!
ResponEliminaMolt bonica la flor...
Petonets.
Els sentiments et van sorprendre a tu mateixa !.
ResponElimina:)
preciós i tendre .....el record i la memòria, els versos i el nom d'algú
ResponEliminaM'encanta! Tot el poema, però sobretot aquest final, reservant els bulbs dels narcisos, lligat amb aquest nom.
ResponEliminaLes flors, a la primavera, son noves, però també perquè son regades de les antigues. Amb els versos, si fa o no fa, passa el mateix, i així, es van renovant, amb el pas de les estacions.
ResponEliminaEls narcisos floriran i il·luminaran l'estança.
ResponEliminaQuàntes bones sensacions i records afloren a través de les flors i les plantes!!
ResponEliminaÉs preciós, Novesflors! Això és art. Barrejar la quotidianeitat amb les flors, la pluja, la música i l'amor necessita d'una poetessa experta. La imatge que ens dones es queda en la memòria del cor.
ResponEliminaUn poema magnífic, Novesflors; en la placidesa de la tarda i de la vida, l'amor floreix sense fer soroll...
ResponEliminaAquest "condicional "si no fos que" acompassat i trist com tots els fados": m'hi veig reflectida.
ResponEliminaOh, un gir inesperat i molt emotiu. M'agrada molt.
ResponElimina