. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 15 de desembre del 2017

Diàleg amb l'Helena




Imatge: Anita Kunz




La mar celeste
té una lluna esclatada
quan tu floreixes.



7 comentaris:

  1. Carme Rosanas15 de desembre del 2017, a les 19:15

    Que preciós!!!

    ResponElimina
  2. M. Roser15 de desembre del 2017, a les 19:49

    Estels, cel i la lluna que fa florida...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Galionar17 de desembre del 2017, a les 19:56

    Deliciós haiku, Novesflors. I de pas he pogut gaudir del post de l'Helena, que se m'havia extraviat.

    ResponElimina
  4. Olga Xirinacs17 de desembre del 2017, a les 20:15

    En un diàleg són dos, i els altres no podem fer altra cosa que admirar l'art i la bellesa.
    Molt bones festes.

    ResponElimina
  5. Maijo Ginovart 18 de desembre del 2017, a les 10:42

    Aquest haiku és com una corona de flors. Molt bonic. Bones festes!

    ResponElimina
  6. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2017, a les 20:21

    Quina bellesa! Exquisit.

    ResponElimina
  7. xavier pujol20 de desembre del 2017, a les 10:38

    El darrer vers ets tu.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)