Thomas Needham (fragment)
Nadie recuerda un invierno tan frío como éste.
Las calles de la ciudad son láminas de hielo.
Las ramas de los árboles están envueltas en fundas de hielo.
Las estrellas tan altas son destellos de hielo.
Las ramas de los árboles están envueltas en fundas de hielo.
Las estrellas tan altas son destellos de hielo.
Helado está también mi corazón,pero no fue en invierno.
Mi amiga,
mi dulce amiga,
aquella que me amaba,
me dice que ha dejado de quererme.
No recuerdo un invierno tan frío como éste.
Ángel González
Aquest no era pas un hivern meteorològic( per cert gens semblant al que vivim aquí)...
ResponEliminaEra un hivern intern, tenia l'ànima glaçada per culpa d'un desamor!
Petonets Novesflors.
A vegades les coincidències meteorològiques i internes, produeixen poemes tan bells com aquest.
ResponEliminahivern al cor .....esborrona i emociona
ResponEliminaQue trist, que bell, que real...!
ResponEliminaL'Angel Gonzáles ha estat un dels grans poetes dels últims temps, però sent la poesia eix fonamental de la literatura, ha estat molt oblidada en la segona meitat del segle vint. Ara sembla que torna a tenir-se en consideració als poetes i a la poesia.
ResponEliminaAdoro a Àngel González, és un dels meus poetes preferits en llengua castellana. Aquest és un poema bellíssim.
ResponEliminaFred i tristesa.
ResponElimina