Dansem, el sol ens mira
iniciem belles trobes sobre l'aigua i la vida
encomanem la dansa a les paraules
als peus, al cos
no és invencible el temps de cada instant?
Si hem sembrat la bellesa collirem la passió
dels déus, alcem la copa amunt i ben amunt
la malvasia serà la nostra música
som embriacs del ritme, que ens capture aquest ball
no us adoneu?
ningú pot vèncer mai la poesia.
QUE PASSEU UNES BONES VACANCES D'ESTIU
Dansem, doncs, embriacs d'aquest ball...
ResponEliminaNo ho oblidem, Noves Flors, fa tant de bé recordar-ho sempre: ningú pot vèncer mai la poesia.
Dansar no ho ser, que far molta calor, però entre refrescada i refrescada un xic de poesia sempre ens farà l'estiu més agradós.
ResponEliminaPetonets i bon estiu.
¿És un martinet blanc? ¿Potser un cigne? Que la seva harmonia t'acompanyi.
ResponEliminaSí que sembla un martinet blanc!
EliminaQuina sublim bellesa, Novesflors! Ben cert, ningú podrà vèncer mai la poesia!
ResponEliminaMolt bones vacances, poeta!
Sempre cal fer dansar la ment, i saber trobar les paraules. Tú n´ets un bon exemple.
ResponEliminaBones vacances d´estiu.
Doncs alcem la copa per bellesa, la passió i sempre, sempre per la poesia!
ResponEliminabones vacances!!!!
ResponEliminaAmb el retard amb què jo comento, espero que no hagis tornat ja de vacances, Novesflors, que sinó serien molt curtes. Que provin i que tornis tan inspirada com en aquest poema!
ResponEliminaAmb el retard amb què jo comento, espero que no hagis tornat ja de vacances, Novesflors, que sinó serien molt curtes. Que provin i que tornis tan inspirada com en aquest poema!
ResponElimina