Lado Gudiashvili
Ni t'he tingut ni et tindré pas
mai, em penso. Quatre paraules, la companyia d'una estona,
com en el bar abans d'ahir, i no res més.
És una llàstima, no dic. Però nosaltres, els de l'Art,
a voltes, amb només la ment ben testa, i sols
un temps molt curt, és clar, sabem crear un plaer
que quasi fa l'efecte que és real.
Així, en el bar, ahir -també ajudant-hi
molt d'alcohol clement-,
vaig tenir una mitja hora d'amor irreprotxable.
I ho vas comprendre, em sembla,
i a posta et vas quedar una mica més.
Era molt necessari, això. Perquè,
malgrat la fantasia i el màgic aiguardent,
calia que veiés també els teus llavis,
calia que el teu cos fos a la vora.
Konstantinos Kavafis (traducció Joan Ferraté)

Commou...
ResponEliminaCertament, esborrona i no deixa indiferent...
ResponEliminaLa companyia d'una estona, ja és molt...
ResponEliminaPetonets.
Ai, els amors impossibles! Quants grans poemes, a quin més trist, no han inspirat!
ResponEliminaEl sensual i màgic Kavafis, el més proper.
ResponEliminaAmors -amors?- impossibles. Kavafis, un mestre.
ResponElimina
ResponEliminaL'instant i la memòria configuren tot un univers que troba en la poesia la seva concreció.
Abraçades, des de El Far.
Kavafis que gran! i bella imatge per acompanyar
ResponEliminaLa influència de l'alcohol és una constant en literatura universal.
ResponEliminaEls protagonistes han d'anar ben borratxos, que això fa sensació de modernitat. Només cal llegir l'entrevista que li fan avui a la flamant guanyadora del premi Marcè Rodoreda (a Nació Digital).
Hi ha literatura abstèmia, però tampoc no convé del tot. 'In medio veritatis', que diuen.
Sigues feliç, Noves Flors.