dimarts, 23 de setembre del 2014
Prec de tardor
Prec
Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort,
fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
vés minvant sense recança
els poders que té la ment,
apilona'ls amb les fulles
que, cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.
Narcís Comadira
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

ResponEliminaImagino, a Girona , l' escenari precís d'aquest poema, encara que en qualsevol lloc del món les fulles aviat començaran a caure.
La setmana que ve, si res no falla, tindré la sort d'escoltar aquest poeta en directe.Espero que m'enganxi com tot el que li he llegit en prosa.
Deliciós poema per saludar la tardor, Novesflors. Gràcies per apropar-nos-lo.
ResponEliminaUna abraçada!
Preciós,l'havia treballat a l'escola amb la mainada...A veure que ens depararà la tardor, el començament ha estat tal com calia.
ResponEliminaPetonets.
ResponEliminaComadira en "estat" Carner..., cant noucentista a la tardor, amb permís
de l'hivern, l'estació poètica per excel·lència.
Abraçades, des de El Far.
la tardor ha inspirat molts poemes .....tant o més que la primavera, la tardor m'agrada potser perquè estic a la meva tardor .....bona tria novesflors!
ResponEliminaLa fulla de la imatge sembla un estel. Captivadora, la tardor. Tots tenim una mica de ganes d'entregar-nos-hi.
ResponEliminaPreguem, que amb una pregària com aquesta, segur que ens escolta.
M'ha agradat molt aquest poema per il·lustrar aquesta bona imatge del bosc a la tardor!!
ResponEliminaÉs tot un plaer entrar en aquesta portada de bloc amb aquesta preciosa posta o potser sortida de sol??!!
Una forta abraçada.
No hi ha millor manera que començar la tardor amb aquests versos:)
ResponEliminaVaig tenir ocasió de recitar aquest poema. El vaig gaudir molt. M'ha agradat recordar-lo.
ResponEliminaGràcies per compartir-lo, Novesflors.
La tardor és potser l'estació que més ens descobreix el propi estat d'ànim.
ResponEliminaTant de temps sense veure't, Noves Flors, em fa desitjar-te ara una tardor bellíssima.
ResponElimina