. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 11 de desembre del 2012

Miosotis



Acabant octubre, Calpurni ens regalava uns mots que em van esperonar la curiositat per tal com em resultaven desconeguts gairebé tots. Vaig decidir cercar-los al diccionari, un a un, en dies diferents per donar-me temps a assimilar-los i evitar-ne l'oblit. Vaig començar pel primer. Miosotis. Què devia significar? Vaig acudir a l'Alcover-Moll:
Miosotis: Planta borraginàcia del gènere Myosotis, de floretes amb corol·la blava agrupades en raïms terminals. (Etim. Pres del gr. μυοσωτίς).
Una planta, el que menys esperava. Amb flors blaves. No era suficient, em calia veure alguna imatge. Al google, per exemple. Hi vaig trobar, entre altres, la que he inserit més amunt. Unes precioses floretes blaves. En intentar resseguir la pista que em donava el nom del fotògraf, Micael, vaig topar amb el seu blog, i allà, entre diverses fotografies de miosotis, vaig trobar la següent llegenda (ell la contava en portugués):


LA LLEGENDA DE LA FLOR DE MIOSOTIS
La primavera havia arribat al cor de dos joves que, atrapats dins el seu amor, passejaven vora un riu cabdalós. Les marges, frondoses de vegetació; l'aigua, impetuosa. Inesperadament, un ramell de miosotis va sorgir surant sobre les aigües àgils. La noia, encantada amb les flors, va voler traure-les del riu. Llavors, el jove, agosarat, capturat per l'impuls amorós es llançà a agafar-les per oferir-les a la seua estimada com a prova del seu amor. Tanmateix, el corrent d'aigua baixava tumultuós i no li permetia tornar a la riba. Sentint-se sense forces, veient que s'ofegaria, va cridar a tota veu perquè l'amada ho pogués oir: No m'oblides, estima'm sempre!!!
D'aleshores ençà, els miosotis floreixen als marges dels rius. Miosotis, en el llenguatge de les flors, significa "no m'oblides"...


8 comentaris:

  1. Jo coneixia les flors, per haver-les trobar a la vora dels rius i dels camins de muntanya. I havia buscat el seu nom: miosotis o no m'oblidis.

    Em faltava la llegenda, que ho completa tot. I aquesta no la coneixia.

    Les flors són precioses, menudes i amb una precisió de formes que enamora.

    Si les has vist, no les oblides més :)

    ResponElimina
  2. Les flors blaves et fascinen, Novesflors, oi? Doncs ja en tens una de nova a la teva col·lecció. Jo aquestes les coneixia, però no pas la llegenda ni tampoc aquest "no m'oblidis" tan i tant bell. Així doncs, avui ja seré una mica més sàvia.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Em vaig perdre les paraules de Calpurni (i ara que les he recuperades gràcies a tu, hi veig moltes referències biològiques i botàniques, tot i que algunes les hauré de buscar ;)

    Les miosotis són una preciositat... les que es fan per les muntanyes del sud valencià, molt petites però amb un blau bellíssim. Però tampoc no coneixia la llegenda.

    ResponElimina
  4. M'agraden molt les miosotis, però desconeixia que signifiquessin "no m'oblidis" ni aquesta trista i bella llegenda.
    Totes les paraules del bloc d'en Calpurni són molt belles. M'he anotat les que no conec per esbrinar que signifiquen.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. que maques aquestes floretes amb el cor groc!
    no les oblidaré mai.. segur!
    te n'envio una ramet virtual, o sigui que ja ho saps, ara no em podràs oblidar..:)!

    ResponElimina
  6. Doncs encara que et sorprengui jo també he aprés una cosa nova d'aquestes flors. No sabia l'origen del seu nom.
    Tampoc he tingut ocasió d'utilitzar-les als jardins.
    Ara, sabent el perquè es diuen així, podré escollir millor el lloc on plantar-les, si es dona el cas.
    Gràcies, doncs.
    I un petó

    ResponElimina
  7. No les coneixia, juraria que les he vist però mai m'havia preguntat com es diuen. Ara no me n'oblidaré pas, i menys amb aquesta bonica llegenda d'amor. Gràcies per compartir-ho :)

    ResponElimina
  8. Miraré més enllà del que he mirat fins ara i quan les trobi recordaré el teu blog, la llegenda, en Micael, Calpurni i tot...

    ResponElimina