El temps entre costures

Tot i que no he estat mai al Marroc, quan hi pense em vénen al cap aromes (de mesc, de canyella, de menta...), artesanies colorides, objectes d'aram, cases blanques, exteriors lluminosos i carrers vius. Potser és una imatge equivocada, o superficial, no ho sé, però aquest ambient m'atrau. Això unit a la meua ignorància històrica van propiciar un gran interés tot just començar la lectura d'aquest llibre, que recreava una època en un espai del qual jo tot just havia sentit parlar com a Protectorat espanyol. Hi podria afegir també una altra seducció: les teles, tan allunyades dels teixits acrílics que ara sovintegen. El caixmir, la seda, sobretot la seda. I encara, les vicissituds d'una dona, abocada a un món l'entramat del qual és una xarxa on interactuen personatges històrics -alguns coneguts, d'altres no n'havia sentit parlar-, una societat on ella s'haurà de moure necessàriament per sobreviure, i la seua evolució, el seu creixement personal. La novel·la acaba amb un enginyós final obert a diverses possibilitats.
El temps entre costures m'ha acompanyat moltes estones aquest agost passat, i mentre llegia, creieu-me, ni notava la calor que omplia tots els espais al meu voltant.