He retornat de l'ombra dels pins, i de la companyia d'una parella d'esquirols (en la foto se'n veu un) que venien a menjar pinyons, supose. I eren benvinguts.
Hey hey whats up? que fas noia ? joja he tornar de la verdor de la garrotxa i tornoaestar rodejat de contaminació... mental espero que estiguis be i queaquest any puguis escriure encara més maravelles.
Hola,fanalet i M. Àngel, gràcies a tots dos. He tornat però no veig el moment de seure davant l'ordinador i fer cap als blogs perquè fa més calor aquests dies que en tot l'estiu. Ací estem a 36º, i ja sé que pitjor seria estar a 40 però... I a la nit, quan refresca una mica, només una mica... se'm va la connexió a internet, tots els dies des de fa uns mesos!!!, bé, m'ho prendré amb calma...
Això em fa pensar en la lletra d'una sevillana que deia:
ResponElimina"Cantame, me dijiste cantame.
Cantame por el camino,
y agarrado a tu cintura te canté
a la sombra de los pinos..."
Per allà a baix a Doñana segur que també hi havia algun esquirol.
Benvinguda Novesflors.
A l'ombra dels pins sempre s'està bé, amb esquirols o sense. Benvinguda!
ResponEliminaBenvinguda Novesflors!
ResponEliminafa molta alegria el retorn de les vostres paraules.
La natura sempre m'enamora. Quina sort poder contemplar els esquirols i els seus saltirons.
Una abraçada,
Segur que l'ombra dels pins i la "bona" companyia t'hauran anat d'allò més bé.
ResponEliminaBentornada, novesflors, maca!
Gràcies a tots i a totes. Els pins tonifiquen. Ara tornarem a les paraules.
ResponEliminaBen tornada, havies deixat un BUIT immens...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Gràcies, onatge, ja passaré per casa teua.
ResponEliminaHas carregat piles... segur, l'ombra dels pins carrega molt d'energia i els esquirols em sembla que també. :)
ResponEliminaM'alegro de tornar a llegir-te per aquí! Una abraçada de retrobament.
Gràcies, Carme. Ja aniré passant pels vostres blogs. He anticipat uns dies el retorn per participar en l'homenatge a Màrius Torres.
ResponEliminaNovesflors,
ResponEliminabentornada i benvinguda!
Anticipar el retorn...això si que és passió per en Màrius Serra!
Una abraçada!
I tinguis molt bon dia!
Hey hey whats up? que fas noia ? joja he tornar de la verdor de la garrotxa i tornoaestar rodejat de contaminació... mental espero que estiguis be i queaquest any puguis escriure encara més maravelles.
ResponEliminaHola,fanalet i M. Àngel, gràcies a tots dos. He tornat però no veig el moment de seure davant l'ordinador i fer cap als blogs perquè fa més calor aquests dies que en tot l'estiu. Ací estem a 36º, i ja sé que pitjor seria estar a 40 però... I a la nit, quan refresca una mica, només una mica... se'm va la connexió a internet, tots els dies des de fa uns mesos!!!, bé, m'ho prendré amb calma...
ResponEliminaAmb calma després del retorn, i tant! Bentornada!!
ResponEliminaJo també he vist esquirolets, però des de casa!
Gràcies, Cèlia. Esperaré encara a dilluns, per fer un nou post...
ResponEliminaBen tornada i ben acompanyada! Salutacions!
ResponEliminaGràcies, David. He passat pel teu blog i hi he trobat un apunt molt interessant. Potser reprendré el tema, ja veurem.
ResponElimina