. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 12 de gener del 2010

L'atzur de l'atzar




Espere.
Malgrat que el temps ha passat
llargament.
I potser tot és ja vist. Espere.
Veig la neu a la serra
i a l'ensems, la blavor de la mar.
Com podria covar el desencís?
Molt de camí és ja fet. Però espere.
Espere flors. I l’atzur de l’atzar.

10 comentaris:

  1. Striper12 de gener del 2010, a les 19:49

    Sempre cal esperar el desijt.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas12 de gener del 2010, a les 20:15

    L'atzur de l'atzar, em sembla una preciosa metàfora.

    I m'agrada el sentiment que deixa aquest poema després de llegir-lo. Combina bé amb el meu sentiment d'avui, però li dóna un color nou. Me'l pinta d'atzur i es veu més net.

    ResponElimina
  3. Joana12 de gener del 2010, a les 21:45

    Esperar que neixen flors a cada instant...em recorda Llach aquest teu vers...
    Esperem , doncs!

    ResponElimina
  4. onatge12 de gener del 2010, a les 21:46

    Es fa llarg esperar...
    Mai no ho hem vist tot.
    De cada desncís
    en neix un nou matís...
    Sempre neixen flors,
    i quan no, t'abrigaran
    els seus pètals...
    I potser l'atzar serà atzur...

    -perdona'm, de vegades m'agrada tombar les paraules com qui tomba un mitjó, net...-

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. fanal blau13 de gener del 2010, a les 10:53

    a mi també m'ha agradat moltíssim, l'atzur de l'atzar i les sensacions en llegir-te.

    ResponElimina
  6. El tacte de les paraules13 de gener del 2010, a les 11:33

    Genial Novesflor, simplement.

    ResponElimina
  7. Miquel Àngel 14 de gener del 2010, a les 12:24

    Tu si que ets una poetessa com una casa , m'agrada moltissim , Si .. l'esperança fa de mal esperar molt sovint...

    ResponElimina
  8. Rita17 de gener del 2010, a les 12:57

    Deliciós!

    (Ja t'he recuperat i linkat... :-) )

    ResponElimina
  9. caterina17 de gener del 2010, a les 13:37

    M'encanta el títol del poema, del post. Preciós. Primera visita a la teva casa nova. Et seguesc visitant ;)

    ResponElimina
  10. Elisenda18 de gener del 2010, a les 12:45

    Abuf. Crec que és tot el que he pogut dir després de la primera lectura. Molt molt molt bo!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)